El termòmetre avisa que tot ha canviat, el carrer està solitari i gris, però es prepara per rebre a la gent que encara creu i defensa els Serveis Públics. Els primers símptomes del constipat em permeten estar al sofà escrivint desprès de tant temps. Una vegada, explicant en el primer article, la trista situació de desafecció política i la importància capital de la política, com l'activitat noble de gestió els assumptes públics, cal analitzar problemes més concretes mitjançant la experiència i l'estudi en profunditat. Malauradament, aquesta serà una legislatura amb canvis en matèria social, i amb continuisme en la política econòmica al servei dels mercats. El dogmatisme simbòlic dóna de menjar al populisme més barat que serveix per entretindre aquells que només els interessa la política de taverna, o parròquia. No obstant això, vivim en una societat on la imatge, els símbols, tenen una rellevància important, i no em sembla mal quan entenem que els símbols representen polítiques.
Un dels debats més importants és la sostenibilitat del Estat social i de Dret actual; dos models de societat, al capdavall política i ideologia que feia tant de temps que semblaven desterrats de l'àgora. Aquest ha de ser el debat, i no d'altres, malgrat que rescataran del baül debats com l'aigua i els transvasaments, la importància de la religió a la escola, els tipus de famílies, l'avortament, el perill d'extinció del español, i les conspiracions al voltant del 11-M. Segurament, jo també cauré al parany del populisme dogmàtic i parlaré al llarg d'aquest blog de temes dels anteriors de forma superficial traient banderes i budells.
La economia ocupa les pàgines centrals dels periòdics però de forma partidària, doncs, tots hem donat per vàlid el dogma liberal del dèficit. Jo sóc partidari de gastar allò que tenim, i si potser un poc menys millor pel que poguera passar. Però, altra història, és invertir. La esquerra verda no pot caure al parany del dèficit que ajuda a retallar drets social i eliminar tot tipus d'ajudes a la investigació i la sostenibilitat. A banda, no podem consentir que mentre hi ha Fórmula 1, America's cup es retalle serveis bàsics com la Educació o la Sanitat. Ningú deixaria de menjar ( almenys amb plena salut mental) per poder comprar-se una bossa de mà de Louis Vuiton o pantalons de Milano.
Ningú pot dubtar que hi ha motius per Indignar-se, a banda de de reconèixer el treball del moviment 15-M, però no és suficient, només amb el Compromís polític anem a poder defensar l'Estat Social i de Dret amb legitimitat, i contestant als moviments populistes que culpen a la immigració, entre altres, un sector de la societat que està sofrint en primera persona la dura crisi. Però, els serveis públics no comporten només drets sinó també deures, el deure de defensar-los i utilitzar-los de forma racional, de forma eficient i eficaç, doncs, els recursos son finits, entre tots hem de fer un sistema sostenible i fort que defense la igualtat de oportunitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada