Idiotes enmascarats de polítics

La situació política, que engloba també la social, la econòmica i la cultural, al País valencià és crítica. La greu crisi econòmica, la fallida de la Generalitat, els nombrosos escàndols de corrupció, la desconnexió amb els partits tradicionals, el individualisme, l'èxit i el progrès còncau...Sens dubte, com a amant de la política, i com a estudiant de polítiques, l'actual és un moment apassionant de canvis. El model capitalista ,com el gegant amb els peus de fang, s'enfonsa en els nostres nassos, però amb un drama afegit sense alternativa clara i amb possibilitats de cap altre model. Com en qualsevol temps de canvi la incertesa és notable, ens encaminem cap a la societat del coneixement i la informació, societat postmoderna, o potser aquesta ja ha mort també.

Si, em permeten el terme, aquesta vegada el "enemic" no és clar com fou en altres èpoques, on els nazis o el franquisme encarnaven amb cares visibles el "enemic" que cal combatre. En primer lloc, el "enemic" som nosaltres que d'un costat ens van enganyar i d'un altre ens vam autoenganyar per formar part d'una classe mitjana, més aviat una classe obrera amb moltes hipoteques, que ens acomodava com l'antiga burgesia. Una vegada més va canviar un poc perquè tot romanguera igual. Malauradament, per moltes causes, aquesta vegada tot va romandre igual massa temps, la gent va acabar creient que aquesta vegada era per sempre, que mai més vindria una altra gran crisi econòmica, beneït capitalisme! Ens va proporcionar cases més grans, apartaments a la platja, viatges ( quan molts no havien vist res més enllà de València). L'ensomni també va arribar al terreny públic. València es va convertir en "Una terra d'oportunitats" amb els projectes més grans, les ciutats més engalanades que mai. Però, per dins el sistema anava corcant, no hi havia matalàs que pararà el cop. I així, sense més, aparentment, va caure un banc i amb ell vam caure tots. Pocs tenien un matalàs per parar el colp, i de terra d'oportunitats vam passar ser un país en fallida.

Perduts, sembla que no sabem per on tirar. La socialdemocràcia que va assumir el fals progrés s'apaga ,de congrés en congrés, governada per una gerontocràcia que no suporta haver-se tornat a equivocar. Les dretes fan el seu propi agost, cada vegada més fortes assestant punyalades a l'Estat social i de dret. Les esquerres minoritàries pateixen el seu mal endèmic del purisme i el partidisme. El fantasma del populisme colpeja fort obrint-se canvi mitjançant sigles segrestades amb representació parlamentària.Mentre, la gent abandona la política abandonant així la gestió pública, el interès general, en mans d'idiotes enmascarats de polítics que només volen tenir més diners, o ser algú, pobrets per les nits les frustacions i les fòbies els maten.

El individualisme, la manca de pedagògia política i cultura d'allò públic, és la xacra d'una societat que borratxa de materialisme ha perdut el seu nord, el sud el va perdre fa massa temps.